Miquel Bonet i Anglarill (Manresa, 1947)
Comença a treballar als 15 anys, a la seva ciutat natal com a aprenent mecànic i administratiu, mentre estudia peritatge industrial; als 18 anys es desplaça a Barcelona, on segueix treballant com a venedor tècnic en una empresa de lubricants GPM espanyola, arriba a ser cap de vendes nacional abans de complir els 22 anys.
Posteriorment va treballar en publicitat, contribuint al desenvolupament del Club de Màrqueting de Barcelona, degà del país, formant part del comitè de redacció de la revista Markerama. Emprèn un projecte professional com a empresari en el sector d' equipament d' oficines i decoració, activitats que alterna amb estudis de Gestió empresarial i Direcció de Màrqueting.
Consultor i formador en màrqueting i direcció de vendes, inicia estudis de Dret, llicenciant-se als 33 anys i exercint l'advocacia durant 14 anys, que alterna amb la formació, la consultoria de recursos humans i la col·laboració en diversos programes de ràdio. Posseeix diversos màsters relacionats amb formació empresarial i dos postgraus en dret.
Conseller de diferents empreses, activitat que actualment comparteix amb l'ensenyament i participació en conferències, fòrums i congressos, és Director del programa de competències de la Universitat de Barcelona-I13, a més de dirigir directament altres cursos virtuals i presencials sobre habilitats de comunicació, negociació, lideratge i equips, professor i col·laborador de diferents universitats i escoles de negoci tant a Espanya com en altres països. Ha escrit més de mil articles, publicats en diferents mitjans, a més d' altres treballs sobre comunicació, desenvolupament personal i professional, així com altres temes sociolaborals. Ha publicat diversos llibres entre els quals destaquen a més de ¡Búscate la vida!, A viure del conte, i ¡Qué estrés!, del que és coautor, i altres publicacions jurídiques.
Està casat, té cinc fills i nou néts, segueix practicant el futbol totes les setmanes, li encanta la música, la pintura del renaixement i el barroc i la cuina especialment espanyola i italiana, ha guanyat un premi nacional de cuina amateur. Creu ferventment en el treball de les dones: «Desitjo que cada vegada desenvolupin més tasques directives en igualtat de condicions i remuneració que els homes, ja que les dones són més polivalents, tenen millor capacitat per a l'administració, més sensibilitat i intuïció, valors bàsics per treballar en el futur».
És membre de la Fundació Pare Manel, cooperant actiu en un centre d'acollida de nens del carrer a Togo (Àfrica Occidental), al qual ha viatjat sovint en aquests darrers 15 anys. Recentment ha estat nomenat ambaixador per a Espanya, de la Kalipay Negrense Foundation de Phillipines, dedicada a recollir i a ajudar nens sense llar, que pateixen violacions i abusos físics i sexuals. També col·labora amb altres institucions que tinguin com a objectiu la reinserció d'infants provinents de famílies des estructurades. Creu que els joves, mereixen que la societat els ofereixi alguna oportunitat perquè es puguin construir el seu propi futur.
Pot contactar amb l'autor a través de la seva pàgina web.